A_DBRS_CONTEXT







ARQUITECTÒNIC

- El barri està format per 21 edificis amb una superfície construïda d'11.000m2.

- Tots els edificis són de propietat privada.

- L'estat d'abandó dels edificis és resultat del procés de tecnificació del sector de finals del segle XX i que va desplaçar aquest cap a zones més perifèriques de Vic, així com cap a altres territoris.

- Tres categories:
a) Aquells situats en la línia propera al riu contenen un valor patrimonial més elevat, amb una situació més avançada de degradació.
b) Aquells de la segona línia del riu que van ser rehabilitats abans de la declaració patrimonial i que mantenen alguna activitat.
c) Els edificis i el gran solar del SAREB i els edificis de l'altre costat del riu estan fora de l'interès majoritari ja que els primers estan ballats (cert grau d'invisibilitat) i els segons solen no incloure's dins del perímetre de catalogació patrimonial (pesi que alguns documents sí que ho recullen).

- L'estructura elemental dels edificis es caracteritza per les seves tres plantes: planta baixa (per on entrava l'aigua i es curtia la pell), el primer pis (dedicat a habitatge i a guardar els materials), i el tercer pis (els assecadors).

- Altres element important és el canal que proveïa d'aigua els baixos dels edificis i que va ser construït pel senyor Saborit, propietari del Molí pròxim. Aquest va arribar a un acord amb els adobers per tal d'aprofitar el canal, abastint d'aigua les Adoberies. Això volia dir que no s'havia de treballar directament a peu de riu si no que l'aigua arribava fins a les primeres plantes dels edificis. 

PATRIMONIAL

- Declarat BCIN, Ben Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Ben Etnològic.
Aquesta catalogació es va concedir després que un moviment social anomenat “Salvem els Adoberies” reclamés el seu valor patrimonial en un moment en què el pla d'urbanització de l'ajuntament preveia l'enderrocament d'alguns dels seus edificis.Van ser derrocades aquells edificis que quedaven més cap a l'interior del barri.  Breu cronologia:

2007. Maulets (Organització juvenil de l'Esquerra Independentista)/ Debat polític amb l'oposició per detenir l'especulació immobiliària en les Adoberies.
2007- Plataforma Salvem les Adoberies: Ciutadans, Grup de Defensa del Ter, Associació de Joves de Vic, Col·lectiu d'artistes Artèria. Manifest per parar la no demolició d'una part dels edificis.
2008 - Plataforma Salvem les Adoberies (Centre d'Interpretació Arqueològica, Museu de l'art de la Pell de Vic + Gremi de Adobers + Associació H per a les Arts Contemporànies) Pla d'Usos: conservació/difusió patrimonial i històrica/ dinamització juvenil/ dinamització cultural i artística/ conservació ambiental del riu.
2010 - Declaració de la protecció patrimonial, BCIN.
Objectius generals recollits en el BCIN:
· Preservar la memòria de l'activitat artesanal de la curtición.
· Preservar els edificis, les infraestructures i les eines així com l'entramat urbanístic.

- En el document del BCIN s'argumenta la necessitat de construir un centre d'interpretació sobre l'activitat artesanal de la curtición i de la vida al barri.

- Destaca la Adoberia del Comú i Ca Macara com a edificis de gran contingut simbòlic i patrimonial.
Certa ambigüitat de l'element “etnològic” ja que la seva conservació implica mantenir no solament l'arquitectura, si no tots aquells elements que constituïen el context social i cultural del barri.

- El barri conté també un valor arqueològic. El seu assentament data d'època romana.
La primera documentació de la qual es disposa és del segle XII, referent al treball de la pell en aquesta zona, concretament es nomena la zona de “les clotas”. Aquí es trobaven els primers “clots”, que s'omplien de calci per preparar les pells abans d'adobar-les i els primers oradors de curtidores.

- Pèrdua del patrimoni industrial que constituïa la fàbrica Colomer Munmany (traslladada a Xina), dedicada també a la curtición. Actualment en aquesta zona s'erigeixen blocs de pisos parcialment habitats, construïts durant la bombolla immobiliària. També es troben les instal·lacions de Acvic.

AMBIENTAL

- Gràcies a que el cabal del riu Méder és baix, va poder generar-se l'activitat artesanal de la pell a la seva al voltant.

- Durant els anys en què el barri va estar viu el riu també va complir una funció social: com a safareig, espai de trobada social (sobretot per a dones), d'horticultura, etc.

- Gran contaminació del riu per l'ús de materials orgànics i químics en el  procés de curtición. Actualment la gent encara recorda quan l'aigua del riu baixava de colors diferents, pel tintat de les pells.

-Una de les reivindicacions de l'associació del barri de la Calla (el més proper a les Adoberies) és la creació d'un centre de difusió mediambiental i punt de trobada per a veïns.Porten anys demanant-ho a l'ajuntament però, malgrat que està aprovat, no l'hi han concedit.

- L'associació mediambiental Grup de Defensa del Ter ha denunciat diverses vegades la situació del riu Méder.

-Gran acumulació d'escombraries dins de les Adoberies visible des de l'exterior. Sobretot als edificis del SAREB.

SOCIAL


- Activitat al barri: Gremi d'Adobers en procés de cessió d'ús a l'Ajuntament i ús actual com a magatzem per l'Assamblea Nacional Catalana, Fundació Tapís i locals tipus taller o garatge.

- Els solars i els espais buits que constitueixen el barri poden ser espais potencials a la programació d'activitats culturals tal i com ha demostrat el projecte de l'espai Col·lectiu la Clota. Una visió que comparteixen veïns i artistes.

- Cerca de centralitats alternatives al centre comercial de Vic.

- Els barris adjacents a les Adoberies tenen unes associacions de veïns amb experiència i coneixement de la realitat social dels seus respectius barris. S'articulen principalment al voltant de us festivitats pròpies i de les seus de les associacions com a espai de trobada. El carnestoltes uneix els diferents barris i té una gran convocatòria.

- Les associacions de veïns dels barris adjacents tenen en ment la necessitat d'una coordinadora d'entitats que reforci el seu posicionament al davant a l'ajuntament, així com per poder crear projectes de forma més transversal a nivell territorial.

- Les associacions de veïns dels barris adjacents han posat de manifest la falta d'espais de trobada intergeneracional i intercultural.

- La situació de degradació i d'acumulació d'escombraries són una barrera al moment de desenvolupar projectes educatius amb nens i joves. Depenent del lloc suposa cert risc per als participants: cristalls, xeringues, amiant, despreniment d'estructures, etc. A més, implica superar constantment els elements negatius del seu paisatge en degradació.

- Crítica social als projectes de rehabilitació del barri per part de l'ajuntament, ja que la inversió econòmica es posa en relació a les necessitats socials d'altres barris de la ciutat.


CULTURAL

- Els elements estètics que contenen les Adoberies mentre que espai perifèric (degradació, abandó, mestissatge d'elements urbans i rurals, etc.) són atractius per a artistes i agents culturals.

- Tendència a pensar la revitalització del barri a partir de la seva condició com a patrimoni vinculat a l'artesania de la curtición, la qual cosa comporta a plantejar la museización de l'espai.

- Falta de discursos crítics: el paper de la dona, l'economia submergida, la contaminació ambiental o el maltractament animal.

- Les Adoberies es troben prop de ACVic i la Atlàntida (auditori) el que fa anys que es veu com una oportunitat per crear una àrea cultural. Això posa en risc a crear processos de gentrificació cultural.

TERRITORIAL

- El riu Méder ha estat un element separador entre el centre i els barris perifèrics de la ciutat.
Alhora, el riu pot ser un espai potencial des del qual poder articular la cohesió territorial dels barris adjacents als Adoberies.

- Actualment s'estan desenvolupant diferents iniciatives social i culturals al riu, provinents tant d'entitats com de l'Ajuntament: concerts, actuacions puntuals de les festes del barri, fires i mercats.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 * Imatge superior: mapa de Bedolina, sembla ser el plànol més antic de l'humanitat.

Comentaris

Publicacions populars