L'espai públic com a espai de creació col·lectiva.

Des del Col·lectiu A+ ens centrem en l’espai públic com a lloc d’actuació, ja que és a partir d’aquest des d’on creiem que podem generar sinergies entre diferents agents socials: col·lectius, associacions, institucions, etc., i re-activar l’espai en termes de cultura, societat i urbanisme.

Un dels eixos sobre els quals volem basar la nostre acció és sobre la necessitat de trobar noves mirades a l’espai urbà. En el cas de les Adoberies, si bé la tendència social i cultural fins ara ha estat la de decantar-se per una norma patrimonialitzadora o un joc especulatiu, des del col·lectiu veiem en les Adoberies la oportunitat d’experimentar a nivell teòric i pràctic la construcció col·lectiva de l’espai públic. Un espai que és el de l’abandó, del buit i, com a tal, el de les múltiples possibilitats d’habitar-lo.


creiem que les Adoberies és complexe per la mirada transversal que necessita: des de medi ambient, per l’ús històric i l’estat actual del Méder; des de cultura popular, per la seva catalogació com a BCIN; també una mirada des de la economia social, el turisme sostenible, o l’experimentació artística, per citar-ne només alguns exemples que incrementarien qualitativament les possibles vies d’actuació.

Pensem que certs processos participatius (aquells que només serveixen per legitimar decisions que es prenen en graus més alts de poder institucional) i també certes polítiques culturals (aquelles que no qüestionen ni dialoguen amb altres esferes), poden emmascarar polítiques urbanes que no estiguin vinculades als interessos i necessitats de la societat, sinó que enforteixin els pols de poder.

En aquest sentit, per exemple, sabem que crear un focus d’atenció sobre les Adoberies pot jugar a favor de l’especulació immobiliària, ja que la revalorització cultural revaloritza els immobles, facilitant el joc especulatiu.


En el cas suposat que l’administració pública volgués comprar una Adoberia caldria abans saber quin projecte és viable en termes socials, econòmics, culturals i urbans. Al nostre entendre, caldria apostar per col·laboracions entre l’administració pública i col·lectius de la ciutat per tal de trobar equips mediadors i generar nous discursos. La mediació bé entesa no és pas aquella que resol conflictes, sinó aquella que és capaç de obrir, precisament, un espai de conflicte i reflexió. Les solucions podrien passar per una responsabilitat compartida (aquí entre administració, propietaris i ciutadania) tant en la producció com en el desenvolupament de projectes socials, culturals i urbans.

Si entre tots no aconseguim generar un debat més enllà de la museïtzació o els plans urbanístics, per citar els dos discursos més reiterats sobr eles Adoberies, continuarem repetint, una i altre vegada, els errors del passat.


Conferència realitzada en el marc de la taula rodona "La cultura catalana a debat: segones vides del patrimoni adober", abril del 2016, Vic. 

Comentaris

Publicacions populars